Stolen Rhodes – Dijous, 26 de gener del 2017 – Loco Club (València) – Assistència: 100 persones

Notes. Moltes notes van brollar dels instruments dels membres de Stolen Rhodes durant el seu primer concert a la ciutat de València. Notes com les del riff inicial de “For Those About to Rock” d’AC/DC que van emprar per tal d’anunciar que començava l’espectacle. I mentre els espectadors prenien lloc davant de l’escenari, el quartet de Filadèlfia encetava el seu exercici d’estil al voltant del rock del sud i gèneres adjacents com el blues i el soul.

La primera part del show, enèrgica, arrancava amb “Peacemaker”, tema del seu àlbum de debut Falling Off the Edge (2012), a la qual van seguir “Down in Flames” (del single Slow Horse, 2014) i “Sunshine Prophet” (del recent Bend With the Wind, 2016). El públic va necessitar pocs minuts per a saber que gaudiria d’un so òptim i uns músics excel·lents: una secció rítmica potent, amb Chris James a les baquetes i (menció d’honor) Jack Zaferes al baix (s’agraeix que les línies del baix es puguen escoltar en un concert de rock); els dits àgils del guitarrista Kevin Cunningham (presentat com el “màster de la Stratocaster”); i la versatilitat de Matt Pillion a la guitarra rítmica, el saxo i els teclats i amb una veu més que suficient, però no sobresortint.

stolen
Els dits vertiginosos de Stolen Rhodes

Després d’una passejada pels sòrdids carrers de Las Vegas (“Life Was Never Finer”), la banda va atacar el clàssic “Good Times Bad Times” de Led Zeppelin amb absoluta solvència. Fou a l’acabar “Preacherman”, amb un fragment intercalat de “A Little Less Conversation” on Pillon es va “estrenar” al saxo, quan el concert va entrar en una fase més reposada, però en cap cas ensopida. Temes com “Blue Sky”, “Freight Train” i “Keeps Me Alive” van permetre lluir-se a Cunningham, qui va deixar mostres de slide guitar (amb un got de xarrup) en “Good Time Charlie” i “Get on Board”.

El recital va tornar a agafar velocitat poc a poc i la banda feia tot el possible per a mantenir l’atenció de l’audiència (agraïments, palmes, brindis). La contundència de “Gone”, la declaració d’amor a la música de “Save Me” i els solos de “Nowhere Fast” deixaren Pillion al front de l’orgue per tal d’encarar la recta final. El blues “Makin’ Money” va precedir la tempesta sonora de “Rosalita (Come Out Tonight)” de Bruce Springsteen, una versió on el cantant va alternar els teclats i el saxo i durant la qual el públic va embogir.

rosalita
Rosalita en èxtasi musical

El quartet se n’anava als camerinos per uns instants abans de descarregar amb força el “Tie Your Mother Down” de Queen. Amb l’audiència sense alé i Pillion enfilat a una trona a la vora de l’escenari, els nord-americans s’acomiadaven amb “So Long”.

Stolen Rhodes ens demanava si creiem en el rock and roll. Amb bandes com aquesta és difícil no fer-ho.