Sí, faig tard. Em passa com als trens de rodalies, l’Euromed o les obres del corredor mediterrani (i que em perdone el ministre Óscar Puente pel “victimisme perifèric”). Encete l’agenda amb la setmana ja començada. De tota manera, en aquesta ocasió serà curta. S’ha de recordar que ací es fa una selecció de concerts (dels quals tinc notícia) i no un llistat exhaustiu. És a dir, són actuacions on ens podríem trobar. T’hi espere?
El text complet, ací.
De tant en tant ens emportem algunes alegries… i sorpreses! I això va passar ahir al conéixer els resultats de les eleccions legislatives franceses (per cert, els responsables dels sondejos d’aquell país no es podrien ocupar de les enquestes que es fan ací?). Fa set dies ningú s’esperava ni la victòria (en escons) de les forces d’esquerra del Nou Front Popular ni la tercera posició de l’extremadreta del Reagrupament Nacional. Així que, com les bones notícies no es produeixen tan a sovint, celebrem-les amb música.
Totes les recomanacions, ací.
No guanyem per a ensurts, veritat? Fa tres setmanes tremolàvem amb l’auge de les formacions d’ultradreta a les eleccions al Parlament Europeu i, ara, hem de digerir la victòria del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen a la primera volta de les legislatives franceses. I no sembla que d’ací set dies la situació siga millor. El discurs contra la immigració i contra aquelles persones que són diferents (i, normalment, més pobres) està aüssant la dreta radical a les institucions. Es llancen crides a mantenir les essències, el mode de vida de la nació, les tradicions més ràncies. Però ací som més de la convivència entre cultures i el mestissatge. També en el vessant musical.
Com a mostra d’això, ací va l’agenda de recomanacions musicals de la setmana.
Així, sense cap pretensió, l’agenda setmanal de concerts arriba a la quarta entrega i completa el mes de juny. La sensació és que ha sigut un període on s’han pogut veure propostes molt diferents que enriqueixen l’oferta cultural del Cap i Casal i del País Valencià. Ara ens encaminem a un temps on la majoria de sales acaben temporada (atenció a les últimes setmanes de juliol del 16 Toneladas de València) i proliferen els concerts, cicles i festivals a l’aire lliure. Ho anirem descobrint poc a poc. De moment, ací va l’agenda de l’última setmana del mes de juny.
La cantant Lisa Kekaula i el guitarrista Bob Vennum són el nucli dur del grup The BellRays. La seua fusió de rock, punk, funk i soul els ha portat per València en diverses ocasions. Però, en aquest cas, tinguérem l’ocasió d’escoltar el seu projecte paral·lel, Lisa & The Lips, on aprofundeixen en els ritmes més ballables gràcies a la incorporació de més instrumentistes.
Si vols saber què va passar al Loco Club de València el diumenge 16 de juny, clica ací.
Aquesta setmana estarà marcada per l’arribada de l’estiu. Amb 93 dies i 16 hores serà l’estació més llarga de l’any… vaja quina gràcia! La temporada de (més) canícula començarà el pròxim dijous 20 de juny a les 22:51 hores i s’allargarà fins al (llunyà) 22 de setembre. I, com ja és habitual, s’anuncia com un dels estius amb temperatures més elevades de les últimes dècades (quin gran moment per a estar viu, eh!). Per això, una sala de concerts, les cançons i una beguda fresca vos poden servir de recer. Ànims!
L’agenda completa es pot trobar ací.
“València és una lluna assetjada d’escorpins”. Això diu la cançó “La nit ferida”, escollida per Xavi Sarrià per obrir el seu últim concert al Cap i Casal durant un temps indefinit. En aquesta ocasió, el tema va emergir des del pati de butaques de l’Auditori de Les Arts gràcies a la vigorosa veu de Rafel Arnal (antic membre de Carraixet, autor d’un disc notable titulat Pam a pam” i membre d’Aljub i Krama, entre d’altres coses).
Amb eixa frase, qui va ser veu d’Obrint Pas descriu l’hostilitat de la ciutat on ha viscut durant molts anys. Un ambient amenaçador que es respirava a la dècada dels 90, quan Xavi Sarrià començava a escriure cançons, i també ara, quan una regidora publica tuits racistes i xenòfobs sense que passe (quasi) res. Així, tocar a València, en un espai com Les Arts (símbol del balafiament d’un temps passat) i amb totes les entrades venudes mesos enrere, era una fita important. A més, els tècnics van superar la prova d’aconseguir un bon so en un escenari incòmode per a les músiques amplificades.
Aquesta entrada forma part de la secció “Concerts”. El text complet es pot llegir ací.
